dBalears.catsepPortes obertes

Prepotència ianqui: si no és Americà no és bo

28 juliol 2010 – 14:19

No es pot dir d’una altra manera. Els ianquis, i estic parlant de cinema, tot i que podria aplicar-se a molts d’altres terrenys, inclòs el de la política internacional, imperialista i invasiva que practiquen, són uns prepotents. No existeix cap altra raó per explicar la febre de remakes, absolutament injustificats, que produeixen de manera gairebé compulsiva i amb resultats que freguen el ridícul de manera sistemàtica. Un es demana, si t’ha agradat una pel·lícula europea, asiàtica o africana, per què no compres els drets d’exhibició i la projectes als teus cinemes, en lloc de comprar els drets creatius i tornar-la fer a l’americana, com si els seus propis autors no l’haguessin sabut fer prou bé per als gust del sibarita espectador hollywoodenc? I així, amb aquesta postura arrogant, han refet cintes espanyoles com ara “Abre los ojos” (espantosa “Vanilla sky”) o “REC” (innecessària “Quarantine”), alemanyes com ara “Funny games” (calcada pel seu mateix autor en versió ianqui repentinada) o asiàtiques com ara “Ringu” (fotocopiada “The ring”), entre moltes altres. Totes elles operacions comercials del tot prescindibles i artísticament estèrils.
Però la seva arrogància i prepotència no sembla tenir límits, i la cosa no aturarà aquí. Si no és feta nostra, no és bona, sembla que pensen als despatxos de Hollywood, i potser també a les coes de les seves taquilles. De manera que, i per posar alguns dels exemples més flagrants i incomprensibles, irrespectuosos fins i tot, s’anuncien ja els remakes del film suec “Déjame entrar”, una absoluta obra mestra que els americans convertiran en ves a saber quina cosa, però que no necessitava ni una imatge de més ni de menys, perquè era perfecta; de la trilogia Millenium, que just acaba d’arribar als dvdclubs pel que fa al darrer capítol, i que tot i tenir una factura d’allò més acurada i comercial es reciclarà en material ianqui amb Daniel Craig com a Blomkvist i David Fincher (qui ta vist i qui et veu ara) a la direcció; i del film francès “El secret d’Anthony Zimmer”, que es va rodar fa ara només 5 anys amb Sophie Marceau com a protagonista femenina (ara serà Angelina Jolie) i Yvan Attal en el rol masculí (ara Johnny Deep), i que és un autèntic desbarat que es refaci, ja que és una d’aquelles pel·lícules que si ja s’han vist no té cap sentit tornar-la a veure. Sense sorpresa no hi ha film. S’imaginen que fessin un remake espanyol de “El sexto sentido”. No tindria cap sentit, veritat? Doncs per què ells ho fan? La resposta és al titular d’aquest article: prepotència.

Salut i cinema.

Javier Matesanz

Tags:

  1. 6 respostes a “Prepotència ianqui: si no és Americà no és bo”

  2. No estic del tot d’acord amb aquesta frase ” i potser també a les coes de les seves taquilles”, Javier.

    Crec que és més “i potser també a les coes de les seves i les nostres taquilles”, perquè cada diumenge la pel.lícula de Hollywood omple les sales, tant si és Sex and the city com si és Vanilla Sky o bé Dos colgados en no sé on…

    Prepotència, molta. Ara bé, que la gent (estic parlant de la gran majoria de públic) s’estima més veure el remake americà que l’original, també.

    Per pep el jul. 29, 2010

  3. Dissortadament tens tota la raó. Em resulta incomprensible, però sovint és així.

    Salut i cinema

    Javier

    Per Javier Matesanz el jul. 29, 2010

  4. Estic d’acord amb el que dius, Javier. No puc entendre com es pot copiar una pel·lícula plànol a plànol, com per exemple la còpia exacta (i lamentable) de Psicosi de Van Sant. Si no pots aportar res de nou, perquè ho fas?

    Per Marta el jul. 29, 2010

  5. És cert això que dius dels remakes i la curtesa de mires que demostra la cultura que els demanda. Ara, a mi em fa encara més oi i vergonay aliena els plagis que les teles europees fan de les sèries americanes, això sí que és patètic.

    Per albert el jul. 31, 2010

  6. La culpa la te qui paga per veure-les.
    Jo fa temps que no pago per veure una pel.licula americana. A casa i al costat (Europa) tenim molt bon cinema, i el menysprem.

    Per Joan el ago. 1, 2010

  7. Suposo Albert que et refereixes a coses com “Las chicas de oro” d’imminent estrena, i estic del tot d’acord amb tu. Era una sèrie que, bona o dolenta, jo veia sempre de jovenet, i no veig ni vull veure Concha Velasco, Lola Herrera (que m’encanta en unes altres feines) ni Carmen Maura suplantant els originals. És com prostituir els meus records.
    Però… què hem de fer?
    I també estic d’acord amb tu, Joan. Tenim el trist costum de dubtar d’allò nostro i aclamar alegrement allò que ve de fora, i ens perdem moltes coses de gran interés fetes a casa.
    La mitjana qualitativa és molt més alta a Europa que no als EUA. El que passa és que ells fan 1.500 pel·lícules anuals i, és clar, surten unes quantes de bones. No en mancaria d’altre. Però percentualment, el promig és millor l’europeu. D’això n’estic segur.

    Salut i cinema

    Javier Matesanz

    Per Javier Matesanz el ago. 2, 2010

Enviar un comentari