Prot Agonizo, Bellver al desnudo
13 agost 2010 – 21:13Em disculpareu que comenci amb un títol en castellà, però és que 1- l’espectacle és en castellà; i 2- Mankiewicz em brinda un joc de paraules que no funciona en català i el necessitava, perquè Ester Bellver es despulla literalment, existencial i biogràfica en el seu monòleg “Prot Agonizo”. Una funció en primeríssima primera persona a la que sobren potser 15 minuts per ser rodona. Probablement part dels darrers, els metateatrals, perquè està més vist, és menys original i més previsible, la sempiterna reflexió de l’actor sobre el fet interpretatiu i el sentit d’una vida dedicada a representar-ne altres d’alienes. Però el conjunt funciona, i ho fa molt bé. Diverteix i estimula. Escorcolla emocions íntimes i visita amb gràcia llocs comuns. Envesteix i esbuca tabús, que tracta amb una naturalitat tan espontània com ara còmplice, botant-se barreres morals i estúpids entrebancs pusil·lànimes. Repassa una vida, que un sospita que no és única, personal i intransferible, sinó més aviat de caràcter universal. N’hi ha de tot i de tots un poc. I visita la ficció, però inspirada en sensacions, en fets, en il·lusions reals que si no ara, tots hem viscut o sentit alguna vegada. Encara que fos tacant de colors uns papers de l’escoleta. I així avança la digressió vital d’aquesta dona, amb un substrat que s’intueix més potent i més complex del que pot semblar a primera vista, i que t’encisa per empatia o per simpatia, o directament perquè t’identifiques amb un retrat que pot semblar absurd, però que reconeixes. Perquè, qui no ha estat o s’ha sentit absurd qualque vegada? No és absurda, sovint, la nostra existència? Les nostres decisions, les nostres actituds? Els miralls de la Bellver són els miralls de tots, els nostres miralls, i malgrat que no ens assemblem ens reconeixem. I això sobta i sacseja. Entreté i fins i tot espanta. Té molt de mèrit. I per cert, ens ho conta sense coartades ni additius ni disfresses. Així, tal qual. Despullada. En pilota picada. I te n’oblides. I li mires als ulls perquè t’hipnotitza. Perquè parla de tu, i també et despulla. I no et ruboritzes, sinó que gaudeixes. I aplaudeixes.
Posada en escena, dramatúrgia i interpretació: Ester Bellver.
Espai: Sa Botiga de Buffon’s.
Salut i teatre
Javier Matesanz
Tags: Crítica
6 respostes a “Prot Agonizo, Bellver al desnudo”
Gracias por asistir el otro día a ver la función y por la crítica. Un abrazo y salud, e.
Per Ester el ago 15, 2010
Parlant de teatre però sobretot de cinema… Un temps es traduïa tot, a l’espanyol, evidentment. Ara es mantenen més títols, en anglès, majoritàriament (el nou esperanto), però això també demostra una manca d’inquietud i interès cap al català. No sé si la culpa la tenen les productores, les distribuidores… però la cosa és així. Un vot pels idiomes originals.
Per Sergi el ago 16, 2010
Gràcias a ti Ester. Un placer.
Javier Matesanz
Per Javier Matesanz el ago 16, 2010
Què tal Sergi? Estic absolutament d’acord amb tu. Suposo que la teva reflexió ve del començament de la meva crítica, i aposta em justificava. Jo també crec que cada cop s’hauria d’emprar més l’idioma original. És a dir, les versions originals subtitulades. No en tots els títols, és clar, perquè si no els traduïm no hauria qui pronuncies una pel·lícula xinesa estrenada a les nostres sales; però sentir les pel·lícules doblades és una pèrdua enorme d’informació respecte del producte original.
Salut i cinema (original).
Javier Matesanz
Per Javier Matesanz el ago 16, 2010
M’encanten els monòlegs. No vaig assistir a la representació d’aquest però l’escrit de Matesanz m’ha duit a pensar que per als actors no hi ha repte més gran que enfrontar-se a un discurs en solitari. Omplir l’escena un tot sol. Què seria dels personatges de Shakespeare sense les seves autoreflexions o els enrevessats autopensaments i autojustificacions de Molière, per a l’Avar, per exemple, l’altre dia a ib3. I no parlem de Cocteau i la seva Veu humana… Són moments de gran intensitat que he viscut assegut dins el pati de butaques.
Per Pere el ago 17, 2010
Doncs Pere, com que veig que t’interessen els monòlegs, encara pots veure aquest d’Ester Bellver els dies 18 i 25 d’agost a Sa Botiga de Buffon’s. No és Shakespeare ni Molière,però és força interessant. Un bon exemple de monòleg, de fet, ara que s’ha pervertit tant el gènere per culpa de la versió bufa televisiva. Molt legítima, d’altra banda, però molt allunyada del monòleg teatral amb el que molta de gent l’identifica equivocadament.
Salut i teatre
Javier Matesanz
Per Javier Matesanz el ago 17, 2010