Un Hamlet per recordar
17 desembre 2009 – 15:07Demà i demà passat. Hamlet al Teatre Principal de Palma. Un Hamlet que ningú no s’ha de perdre. El d’Oriol Broggi i Julio Manrique. Potser una de les millors versions que he vist en anys de Shakespeare.
Vaig tenir el gust de veure-la a la Fira de Manacor, ara ningú ha de faltar a Palma. Això és el que vaig publicar al FanTeatre d’octubre, i encara trobo que vaig fer curt.
Comentari crític:
De Shakespeare sembla sempre que ja està tot dit i fet. Que ja ho hem vist tot. Però sempre surten noves idees, i els seus texts ho accepten tot. Quan és bo. I aquest muntatge d’Oriol Broggi ho és molt. Respectuós amb el text original, l’esquitxa d’ocurrències i d’anacronismes que no l’adulteren, però l’alleugereixen i el fan més entretingut, tragicòmic. Vesteixen americana, porten ulleres, fumen cigarretes, xiulen Indiana Jones i sonen des de Javier Gurruchaga a Tom Waits, però és Shakespeare pur. Magnífic el ritme, molt bella la il·luminació, que matisa o subratlla segons el moment, i formidable la interpretació de tot el repartiment, encapçalat per un Julio Manrique portentós. Un Hamlet per recordar. L’obra i ell.
Salut, cinema i Shakespeare del bo.
Javier Matesanz
Tags: Crítica
4 respostes a “Un Hamlet per recordar”
Ahir vaig anar a veure Hamlet. La interpretació molt bona,els que més m’agradaren varen esser els actors que representaven a Hamlet i a Ofelia però el muntatge no em va agradar massa. Pensant en l’obra fragmentada tot era bo. Però el conjunt, no tenia per jo la força que crec que hauria de tenir. Hi va haver moments que se’m va fer pesada. No devia esser l’única, darrera meu hi havia un que roncava. Així hi tot pagava la pena anar-hi. Diferent va esser l’anada a veure Maria?, fantàstica em va agradar moltíssim. I la escenografia meravellosa, cada oblid es desconnectava part de l’escenari.
Per lada el des. 19, 2009
Jo hi vaig anar ahir dissabte i el muntatge em va arribar directe al cervell i al cor. Ni síl·laba perduda. Cap gest prescindible. A mi sí que em va agradar el conjunt. I els particulars. Em vaig rescabalar de la tortura patida amb el Ricard II de la Portaceli, que em va semblar estressant, sense atractiu i se’m va perdre pel camí que hi ha de l’escenari a la butaca. Això d’en Broggi i els seus actors, una delícia. Que en vénguin més com aquest!
Per Xesca el des. 20, 2009
Estic més d’acord amb Xesca que amb la Lada, però tots són gusts. A mi em va fascinar. És potser el millor Hamlet que he vist. És clar que el teatre és viu i el meu, tot i ser el mateix muntatge, no fou el mateix Hamlet que el vostre.
Salut i teatre.
Javier Matesanz
Per Javier Matesanz el des. 21, 2009
Hay diversidad de opiniones
Per silvia el des. 23, 2009